Es trobava una família de cinc persones passant el dia a la platja. Els nens estaven fent castells de sorra al costat del aigua quan, de lluny, va aparèixer una dona gran, amb els seus vestits bruts i esparracats, que recollia coses de terra i les introduïa en una bossa.
Els pares van cridar al costat de si els nens i els van dir que no s'acostessin a la dona gran. Quan aquesta va passar al costat d'ells, inclinant una i altra vegada per recollir coses de terra, va dirigir un somriure a la família. Però no li van tornar la salutació.
Moltes setmanes més tard van saber que la dona gran portava tota la seva vida netejant la platja de vidres perquè els nens no es ferissin els peus.

Se encontraba una familia de cinco personas pasando el día en la playa. Los niños estaban haciendo castillos de arena junto al agua cuando, a lo lejos, apareció una anciana, con sus vestidos sucios y harapientos, que recogía cosas del suelo y las introducía en una bolsa.
Los padres llamaron junto a sí a los niños y les dijeron que no se acercaran a la anciana. Cuando ésta pasó junto a ellos, inclinándose una y otra vez para recoger cosas del suelo, dirigió una sonrisa a la familia. Pero no le devolvieron el saludo.
Muchas semanas más tarde supieron que la anciana llevaba toda su vida limpiando la playa de cristales para que los niños no se hirieran los pies.