En mi mente se mueven un mar de incógnitas y dudas que no son llenadas con nada y solo me hacen reflexionar y una de esas dudas es la libertad. La cuestión es ¿somos realmente libres? Y no me refiero a una libertad pasajera y vana como la que tenemos hoy en día sin importar nada ni nadie, ni raza, ni edad, ni la sociedad en donde vivamos, puesto que mientras vivamos en una sociedad de convivencia regida por leyes y normas no seremos realmente libres en un todo.
Eso nos vuelve miserables pues el hombre no nació para ser gobernado por otro hombre y si ustedes piensan en que realmente no tiene sentido el vivir en una sociedad sin leyes, porque sería un desastre, eso solo fundamenta el hecho de que nunca seremos verdaderamente libres. En consecuencia nunca seremos verdaderamente felices.
Y lo repito, no me refiero a una felicidad superficial sino a una felicidad completa, y en esencia eso nos destruye y contradice nuestras normas, leyes y derechos, puesto que es uno de los derechos humanos más importantes. Tanto es así que es inalienable el derecho a la búsqueda de la felicidad y qué caso tiene el darnos un derecho que es violado con esta supuesta sociedad libre, que en esencia no lo es. El violar ese derecho por una sociedad hecha por el hombre, en mi opinión, es inhumano. El hombre nace libre pero vive encadenado. A mi edad me doy cuenta de que este mundo es un mar de contradicciones y ejemplos de barbarie.

En la meva ment es mouen un mar d'incògnites i dubtes que no són omplertes amb res i només em fan reflexionar i una d'aquestes dubtes és la llibertat. La qüestió és ¿som realment lliures? I no em refereixo a una llibertat passatgera i vana com la que tenim avui en dia sense importar res ni ningú, ni raça, ni edat, ni la societat a on visquem, ja que mentre visquem en una societat de convivència regida per lleis i normes no serem realment lliures en un tot.
Això ens torna miserables ja que l'home no va néixer per ser governat per un altre home i si vostès pensen en que realment no té sentit el viure en una societat sense lleis, perquè seria un desastre, això només fonamenta el fet que mai serem veritablement lliures. En conseqüència mai serem veritablement feliços.I ho repeteixo, no em refereixo a una felicitat superficial sinó a una felicitat completa, i en essència això ens destrueix i contradiu les nostres normes, lleis i drets, ja que és un dels drets humans més importants. Tant és així que és inalienable el dret a la recerca de la felicitat i quin cas té el donar-nos un dret que és violat amb aquesta suposada societat lliure, que en essència no ho és. El violar aquest dret per una societat feta per l'home, al meu entendre, és inhumà.
L'home neix lliure però viu encadenat. A la meva edad m'adono que aquest món és un mar de contradiccions i exemples de barbàrie.