VOLDRÍA ESSER EL DÉU
QU’EN AQUESTA TERRA MANCA
PER POGUER DONAR ROSADA
A TOTS AQUELLS QUE TENEN LLÁGRIMA.
PERÒ MES HO VOLDRÍA PER ARRIBAR
FINS LA TEVA ÀNIMA,
PERQUE ETS COM LA LLUMINETA QUE
PERESOSA DORM SOTA LA PAMPA
ESPERAN SORTIR QUAN EL RAIG DE SOL L’ESCALFA
I SOLITARIA VAS, LLARGA ES TEVA MARXA.
ESPERAN
VULL VINDRE AMB TÚ
PER COMPARTIR LA ROSADA
I DEIXAR AQUELLA LLÀGRIMA
QU’EM BORRABA LA MIRADA.