A vegades he pensat: Si pogués amb un comandament a distància, de cop, paralitzar l'activitat en el món i que cada persona es plantegés si la forma de vida que du, el porta realment a la felicitat (que teòricament és la màxima aspiració del ser humà malgrat no ho pareixi); i si no és així, si el camí de vida que du no el porta a aquesta anhelada felicitat, es demanés, al manco, si la pot intentar canviar, perquè fos una mica més conseqüent i congruent. Crec que amb un plantejament així el món com el vivim començaria a canviar.
Realment ens hem demanat alguna vegada, pels efectes que veiem, si no hem sortit de la vertadera essència que som: Naturalesa. No sé ja a quants de medis informatius i revistes divulgatives he llegit que l’estrès i la depressió són les malalties mes generalitzades en el segle XX i que continua incrementant el nombre de malalts en el segle XXI. A la vista d’aquestes manifestacions de desequilibri general a nivell de salut, podem arribar a pensar en algun instant que duem el camí adequat?. Pareix per analogia en la manera en que ens expressem , que la vida tal com la constituïm és una espècie de lluita, i jo em deman per arribar a quin objectiu?: a tenir més coses, a no tenir ni un mínim d’espai de temps per gaudir d’aquestes petites coses que en el fons son tan importants i que únicament veiem la seva importància quan ja ens és impossible realitzar-les.