Per què en l'amor sempre hi ha algú que pateix? Per què a qui tu estimes no t'estima, ia tu t'estima, algú a qui tu no estimes? Una de les idees que sempre he sentit és que un té la seva "mitja-taronja" esperant en algun lloc. No obstant això, en general aquesta mitjana-taronja no és de tot perfecte i acaba creant una sensació de desil · lusió. Primer cal que cada persona elevi la seva pròpia autoestima. Això vol dir aprendre tot el potencial que té, fins i tot els seus límits. En fer això, aquest ésser humà integral pot relacionar-se amb tots els altres, sense realment esperar alguna cosa d'ells. En no esperar res, llavors tot el que vingui serà benèfic. Perquè això es concreti, és important assimilar una cosa que en l'argot dels Brahma Kumaris anomenem CONSCIÈNCIA DE ÀNIMA. És sentir-se un ésser espiritual en un cos físic. Experimentar la subtilesa de les relacions - més que dos cossos o dues personalitats, hi ha dues ànimes que es relacionen.