No son más silenciosos los espejos
ni más furtiva el alba aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera 
que nos es dado divisar de lejos. 
Por obra indescifrable de un decreto 
divino, te buscamos vanamente;
más remoto que el Ganges y el poniente,
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condesciende a la morosa
caricia de mi mano. Has admitido,
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ámbito cerrado como un sueño.

No són més silenciosos els miralls
ni més furtiva l'alba aventurera;
ets, sota la lluna, aquesta pantera
que ens és donat albirar de lluny.
Per obra indesxifrable d'un decret
diví, et busquem vanament;
més remot que el Ganges i el ponent,
teva és la solitud, teu el secret.
El teu llom condescendeix a la morosa
carícia de la mà. Has admès,
des d'aquesta eternitat que ja és oblit,
l'amor de la mà recelosa.
En un altre temps estàs. Són els propietaris
d'un àmbit tancat com un somni.