En el nido de las golondrinas anida la esperanza,
rompe sus huevos y da vida a la ilusión.
Llega la felicidad, y ella alegra el verano,
el desierto se alegra con su concierto,
los nogales florecen, los bojes y laureles
la cobijan con su sombra. Los ríos se
desbordan por sus nidadas, y contentos
dejan sus cauces, arroyos de ilusión.
El sol resplandece en su ocaso, y ya no son
veranos tristes donde ya no se oye gemir a
la cigarra con su filarmónica canción. En ves
de ella, los sinsontes componen sus canciones
de amor…
al quebrar sus cáscaras los pollos de las
golondrinas que juegan como niñas
las marionetas de la ilusión. Abren sus ojos,
y arrullantes escuchan canción de cuna,
es la melodía alegre de la vida.
Y juntas en compañía sustentan sus vientres
de las delicias de las semillas que en el camino
pueden encontrar; la esperanza las abrigó,
y decidieron crecer y volar para hacer veranos
felices.

En el niu de les orenetes nia l'esperança,
trenca els seus ous i dóna vida a la il·lusió.
Arriba la felicitat, i ella s'alegra l'estiu,
el desert s'alegra amb el seu concert,
les nogueres floreixen, els boixos i llorers
la acullen amb la seva ombra. Els rius es
desborden per les seves niuades, i contents
deixen les seves lleres, rierols d'il·lusió.
El sol brilla en el seu ocàs, i ja no són
estius tristos on ja no se sent gemegar a
la cigala amb la seva filharmònica cançó. en veus
d'ella, els mims componen les seves cançons
d'amor ...
al trencar les seves peles els pollastres de les
orenetes que juguen com nenes
les titelles de la il·lusió. Obren els seus ulls,
i arrullantes escolten cançó de bressol,
és la melodia alegre de la vida.
I juntes en companyia sustenten els seus ventres
de les delícies de les llavors que en el camí
poden trobar; l'esperança les va abrigar,
i van decidir créixer i volar per fer estius
feliços.