viernes, 6 de julio de 2018

Eres inmensidad que inspira a soñarla escribir poemas y a cantar...
no podré nunca descifrar tu misterio, que guarda el secreto de la vida en la profundidad de tus abismales suelos...
Pero si sabré traducir el sonido de tu voz que me trae el viento, me dice que cantas al cielo, a los ángeles y al firmamento y entre susurros y constantes explosiones queda el eco de tu voz atrapado en un bello caracol.
Acaricia la arena tu blanca espuma, besando mis pies tu lengua salada, camino en la orilla y me cuentan las olas tu historia sagrada.
Ets immensitat que inspira somiar escriure poemes i a cantar ...
no podré mai desxifrar el teu misteri, que guarda el secret de la vida a la profunditat de les teves abismals sòls ...
Però si sabré traduir el so de la teva veu que em porta el vent, em diu que cantes al cel, als àngels i al firmament i entre murmuris i constants explosions queda el ressò de la teva veu atrapat en un bell caragol.
Acaricia la sorra teva blanca escuma, besant els peus teva llengua salada, camí a la vora i m'expliquen les onades teva història sagrada.


No hay comentarios:

Publicar un comentario