En la vida, muchas veces caminamos de espaldas a la felicidad, queriendo enfrentar la senda de la vida por vericuetos y atajos que terminan llevándonos al despeñadero, a la amargura, la frustración y la infelicidad. Dejamos pasar hermosas oportunidades por temor a los tabúes o rumores de una sociedad que castiga con la lengua y sus dañinos rumores que irrumpen con el don de la alegría y la libertad de cada ser.
A cada instante pasa un tren por la estación de la vida, unos se quedan, otros suben y muchos continúan su viaje, solo el Señor indica nuestra posición, nos quedamos, subimos o continuamos en el tren de la vida o la muerte, así vamos marchando por valles y planicies, montañas y desiertos, somos una semilla en el pajar de Dios ¿entonces porque nos empeñamos en ser infelices?
Las caretas o máscaras que se utilizaban en las fiestas paganas permitían a las personas darle rienda suelta a sus sueños oprimidos y para no ser identificados, se colocaban dichas máscaras para evadir los dimes y diretes de los que censuran la felicidad.
Sé que cada persona tiene derecho a la felicidad pero la sociedad los condena a la amargura, al silencio, cuando es posible que cualquier hombre o mujer al ocaso de su vida pueda disfrutar de su ser, los años a veces llevan a la soledad, entonces los años dorados se convierten en años oscuros. Hoy deseo caminar contigo para que vuelvas a reír.

A la vida, moltes vegades caminem d'esquena a la felicitat, volent enfrontar el camí de la vida per viaranys i dreceres que acaben portant-nos a la cinglera, a l'amargor, la frustració i la infelicitat. Deixem passar belles oportunitats per por als tabús o rumors d'una societat que castiga amb la llengua i els seus nocius rumors que irrompen amb el do de l'alegria i la llibertat de cada ésser.
A cada instant passa un tren per l'estació de la vida, uns es queden, altres pugen i molts continuen el seu viatge, només el Senyor indica la nostra posició, ens vam quedar, vam pujar o continuem al tren de la vida o la mort, així anem marxant per valls i planes, muntanyes i deserts, som una llavor al paller de Déu ¿llavors perquè ens entestem a ser infeliços?
Les caretes o màscares que es feien servir en les festes paganes permetien a les persones donar-li curs a les seves somnis oprimits i per no ser identificats, es col·locaven aquestes màscares per evadir els dimes i diretes dels que censuren la felicitat.
Sé que cada persona té dret a la felicitat però la societat els condemna a l'amargor, al silenci, quan és possible que qualsevol home o dona a l'ocàs de la seva vida pugui gaudir del seu ser, els anys de vegades porten a la solitud, llavors els anys daurats es converteixen en anys foscos. Avui desitjo caminar amb tu perquè tornis a riure.