viernes, 26 de mayo de 2017

Hoy me puse a pensar la importancia que no le damos a la vida, cuando ésta sin querer nos quita cosas, pensamos que es injusta y olvidamos que sin ella no seríamos quienes somos. Todos estamos llenos de momentos felices y nos sentimos morir cuando algo se termina.
La felicidad llega en cualquier momento, todo en el mundo se termina, hasta lo más hermoso, hasta lo más molesto y doloroso.
Acá nosotros pensamos que estar solos es el fin de la vida y no nos damos cuenta que a veces la soledad nos ayuda a encontrar respuestas que no estaban…
El amor tiene un millón de vueltas, a veces nos sorprende y nos da felicidad y a veces se transforma en lo peor que hay.
Pensando todo esto , crecí un poquito mas, aprendí a sonreír y a ver la realidad tal cual como es, pero por sobre todo pude darme cuenta que no sirve el ORGULLO cuando existe la AMISTAD, que no sirve LLORAR cuando un amor se va, que no vale la pena aprender a CALLAR y que no existen FRONTERAS cuando nos sentimos vivos.
Avui em vaig posar a pensar la importància que no li donem a la vida, quan aquesta sense voler ens treu coses, pensem que és injusta i oblidem que sense ella no seríem qui som. Tots estem plens de moments feliços i ens sentim morir quan alguna cosa s'acaba.
La felicitat arriba en qualsevol moment, sobretot en el món s'acaba, fins el més bonic, fins el més molest i dolorós.
Aquí nosaltres pensem que estar sols és el final de la vida i no ens adonem que a vegades la soledat ens ajuda a trobar respostes que no estaven ...
L'amor té un milió de voltes, de vegades ens sorprèn i ens dóna felicitat i de vegades es transforma en el pitjor que hi ha.
Pensant tot això, vaig créixer una miqueta mes, vaig aprendre a somriure ia veure la realitat tal qual com és, però per sobretot vaig poder adonar-me que no serveix el ORGULL quan hi ha la AMISTAT, que no serveix plorar quan un amor se'n va, que no val la pena aprendre a CALLAR i que no hi ha FRONTERES quan ens sentim vius.

No hay comentarios:

Publicar un comentario