Sólo siente el aire que respiras y te darás cuenta que aun vives, sigue haciendo lo mismo hasta que encuentres un motivo para hacerlo, pero cuando lo encuentres, no descuides tu respiración, no vaya a hacer que el motivo te la robe, porque si es así sentirás que tus extremidades fallan, que tu pecho ya no se mueve al ritmo de antes y el aire que respiras te está matando lentamente, pero por suerte en el mundo puedes elegir, elige respirar, si respiras hondo hasta que ese aire podrido se acabe y todo empezara a cambiar, sentirás tu pecho moverse y vivir nuevamente.
Pero no odies ese aire que casi te roba el aliento, amalo porque es único, ningún otro te hará sentir lo mismo. Ama lo que respiras y a lo mejor te darás cuenta que respirar es lo más hermoso, pues nos tiene en pie y nos permite ver el amanecer de un sol majestuoso y el atardecer que eclipsa nuestros sentidos.
Respira, vive, siente pues a cada uno le toca respirar.

Només sent l'aire que respires i et donaràs compte que encara vius, segueix fent el mateix fins que trobis un motiu per fer-ho, però quan ho trobis, no descuidis la teva respiració, no fos fer que el motiu te la robi, perquè si és així sentiràs que els teus extremitats fallen, que la teva pit ja no es mou al ritme d'abans i l'aire que respires t'està matant lentament, però per sort en el món pots triar, tria respirar, si respires profund fins que aquest aire podrit s'acabi i tot comencés a canviar, sentiràs el teu pit moure i viure novament.
Però no odiïs aquest aire que gairebé et roba l'alè, Amalo perquè és únic, cap altre et farà sentir el mateix. Estima el que respires i potser t'adonaràs que respirar és el més bonic, ja que ens té en peu i ens permet veure l'alba d'un sol majestuós i el capvespre que eclipsa els nostres sentits.
Respira, viu, sent doncs a cada un li toca respirar.