Desitjo que per sempre, sempre,
et resideixi un drac indomable al cor
capaç de sagnar per les ferides obertes
destil•lant fluïts d'on creixen flors enceses.

Espero que t'habiti el cos un cavaller viatger,
d'aquells que encara cerquen tresors i quimeres,
d'aquells que distingeixen sons, silencis i veus,
que s'enfronten a la por, els monstres i les feres.

Anhelo que et faci estatge una princesa al record
que et bressoli entre els seus braços les nits de vetlla,
que t'ofereixi somriures de neu, de foc, vellut i seda
mentre t'enfrontes a nous perills sens sentinelles.

Tant de bo trobis els mots que trenen la història,
per a què cap muralla et sigui límit ni frontera,
que et brollin cançons i versos des d'una memòria
que cap realitat pugui fer mai presonera.