Ying-Yang

¿Por qué hay penas si existe la alegría?
¿Por qué hay guerras si existe la paz?
¿Por qué hay peleas si existe el amor?
¿Por qué hay poder si existe la igualdad?
¿Por qué hay sumisión si existe la libertad?
¿Por qué hay muerte si existe la vida?

Por qué y más por qué sin sentido, sin respuestas… Hoy he intentado encontrar el porqué de los por qué. Y creo haber llegado a una conclusión, no sé si real o alentadora, o quizás ni mucho menos justa, pero al menos con sentido.

Necesitamos de cosas negativas, tristes, frías, oscuras, para valorar las cosas buenas, alegres, cálidas, luminosas. La vida es como el Ying, que está directamente ligado a su contrario el Yang. Y que son inseparables el uno del otro.

Por lo que podríamos llegar a la conclusión de que el mundo es una lucha de contrarios. En el que el bien y el mal están unidos de la mano y son inseparables. Y que en ocasiones, hacer el bien para unos implica hacer el mal a otros, aunque no sea meditado. Yo no soy de los que piensan que los medios justifican las causas. Pero ¿quién decide qué medios son los adecuados para el bien común, aquel que nos beneficia a todos y no sólo a unos pocos?

Ying-Yang

Per què hi ha penes si hi ha l'alegria?
Per què hi ha guerres si hi ha la pau?
Per què hi ha baralles si existeix l'amor?
Per què hi ha poder si existeix la igualtat?
Per què hi ha submissió si hi ha la llibertat?
Per què hi ha mort si existeix la vida?

Per què i més per què sense sentit, sense respostes ... Avui he intentat trobar el perquè dels per què. I crec haver arribat a una conclusió, no sé si real o encoratjadora, o potser ni molt menys justa, però almenys amb sentit.

Necessitem de coses negatives, tristos, fredes, fosques, per valorar les coses bones, alegres, càlides, lluminoses. La vida és com el Ying, que està directament lligat al seu contrari el Yang. I que són inseparables l'un de l'altre.

Pel que podríem arribar a la conclusió que el món és una lluita de contraris. En el qual el bé i el mal estan units de la mà i són inseparables. I que a vegades, fer el bé per a uns implica fer el mal als altres, encara que no sigui meditat. Jo no sóc dels que pensen que els mitjans justifiquen les causes. Però qui decideix quins mitjans són els adequats per al bé comú, aquell que ens beneficia a tots i no només a uns pocs?