A vegades per veure la llum, cal arriscar-se en la foscor;
plorar per després somriure, sentir, sentir per viure.
El futur és molt més interessant que el passat;
el silenci més provocatiu que la veu i la realitat més confusa que la mateixa imaginació.
Convertiria un segon en una eternitat,
un dia plujós i fred a calor, lliuraria tota la meva passió;
totes les meves pors tot el que sóc perquè em veiessis i vinguessis a mi.

A veces para ver la luz, hay que arriesgarse en la oscuridad;
llorar para después sonreír, sentir, sentir para vivir.
El futuro es mucho más interesante que el pasado;
el silencio más provocativo que la voz y la realidad más confusa que la misma imaginación.
Convertiría un segundo en una eternidad,
un día lluvioso y frío en calor, entregaría toda mi pasión;
todos mis miedos todo lo que soy para que me vieras y vinieras a mí.